FEINES D’ESTIU de LLENGUA CATALANA - 3r ESO

Recomanació per a tots els alumnes

 Recomanem triar un llibre, llegir-lo i realitzar el resum o/i la valoració personal. El text ha de tenir un mínim de 30 línies (escrites a mà).
(Si no saps quina obra escollir, pots consultar la selecció de llibres que t’ofereix la biblioteca de l’escola).

Per als alumnes suspesos AMB CARÀCTER OBLIGATORI

Recordem que el treball d’estiu cal realitzar-lo a la llibreta i no al llibre. Has de presentar els exercicis en un dossier, com ho has fet al llarg del curs. Has de lliurar aquestes activitats el dia de l’examen de recuperació.


 Has de triar un llibre, llegir-lo i realitzar el resum o la valoració personal. El text ha de tenir un mínim de 30 línies (escrites a mà).

 Cal fer els següents continguts:

-Resums dels apartats de literatura de la unitat 1 a la 9
-Esquemes dels apartats de lèxic i gramàtica de la unitat 1 a la 9


 Has de triar 5 exercicis de morfosintaxi, 5 de lèxic i 5 d’ortografia que hem treballat de cada unitat i els tornes a fer.

 Has de llegir els següents textos i respon les preguntes
Com lo comte Guillem de Varoic proposà d'anar al Sant Sepuclre e manifestà a la Comtessa e als servidors la sua partida.
En la fèrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra habitava un cavaller valentíssim, noble de llinatge e molt més de virtuts, lo que per la sua gran saviesa e alt enginy havia servit per llong temps l'art de cavalleria ab grandíssima honor, la fama del qual en lo món molt triümfava, nomenat lo comte Guillem de Varoic. Aquest era un cavaller fortíssim qui en sa viril joventut havia experimentada molt la sua noble persona en l'exercici de les armes, seguint guerres així en mar com en terra, e havia portades moltes batalles a fi. Aquest s'era trobat en set batalles campals on hi havia rei o fill de rei i de deu mília combatents ensús, e era entrat en cinc llices de camp clos, u per u, e de tots havia obtesa victòria gloriosa.
E trobant-se lo virtuós Comte en edat avançada de cinquanta-cinc anys, mogut per divinal inspiració, propasà de retraure's de les armes e d'anar de peregrinació e de passar a la casa santa de Jerusalem, com tot cristià deu anar, si li és possible, per fer penitència e esmena de sos desfalliments. E aquest virtuós comte hi volgué anar havent dolor e contricció de moltes morts que en la joventut sua havia fetes, seguint les guerres e batalles on s'era trobat.
E feta la deliberació, en la nit manifestà a la Comtessa, muller sua, la sua breu partida, la qual ho pres ab molta impaciència, per bé que fós molt virtuosa e discreta, per la molta amor que li portava; la feminil condició promptament no pogué resistir que no demostràs ésser molt agreujada.
Al matí, lo Comte se féu venir davant tots dos servidors, així hòmens com dones e dix-los semblants paraules:
-Mos fills e fidelíssims servidors, a la majestat divina plau que jo m'he a partir de vosaltres, e la mia tornada m'és incerta, si a Jesucrist serà plasent, e lo viatge és de grandíssim perill, per què ara de present vull satisfer a cascú de vosaltres lo bon servir que fet m'haveu.
E féu-se traure una gran caixa de moneda e a cascú de sos servidors donà molt més que no devia, que tots ne restaren molt contents. Aprés féu donació a la Comtessa de tot lo comdat, a totes ses voluntats, si bé es tenia un fill de molta poca edat. E havia fet fer un anell d'or ab les armes sues e de la Comtessa, lo qual anell era fet ab tal artifici, que es departia pel mig restant cascuna part anell sancer, e, ab la meitat de les armes de cascú, com era ajustat, se mostraven totes les armes.
E complit tot lo dessús dit, girà's a la virtuosa Comtessa e ab cara molt afable féu-li principi ab paraules de semblant estil.
Tirant lo blanc de Joanot Martorell.
1. Resumeix el text.
2. Quins personatges surten al text?.Explica’ls.
3. Qui era Guillem de Varoic? Quan descobreix el personatge el Tirant, en quin moment de l’obra?


Fragment de Terra Baixa d’Àngel Guimerà

Escena IX del tercer acte
Marta – (Trobant-se amb el Sebastià) Ah!
Sebastià – Qui hi ha aquí? (Entrant i ajustant la porta).
Marta – (A part) Ah! El Sebastià.
Sebastià – Qui és que sortia? Tu! A on anaves ara?
Marta – (A part) Verge santíssima ! Empareu-me.
Sebastià – Que et pregunto a on anaves a aquesta hora! Que et mano que em responguis a on anaves! (Agafant-la pel braç).
Marta – Deixa’m! Que et dic que em deixis!
Sebastià – Si estàs morta de por. Si tota tu tremoles! (Deixant-la anar amb menyspreu). Vés. Vés que em fas llàstima!
Marta – (A part) Ah, que em voldria morir ara!
Sebastià – I mira’t, treu-te el mocador del cap, treu-te’l, que t’estàs descobrint (ella se’l treu de pressa, ell es posa a riure). Veus, dona, veus com te n’anaves?
Marta – (Resolta) Doncs sí, sí, me n’anava! I me’n vaig d’aquí, que ningú té dret d’aturar-me!
Sebastià – Així m’agrada; així. Que t’atreveixis a dir-m’ho a la cara.
Marta – Sebastià; jo t’ho demano, deixa’m sortir d’aquesta casa!
Sebastià – Si la sento i no em sembla que és ella mateixa! (Rient sarcàstic) Que la deixi sortir!
Marta – Oh! No riguis, no riguis! Sebastià, per Déu, no riguis!
Sebastià – Que no rigui? Que vols que faci, doncs, sentint-te jo? Que vols que et faci trossos i que t’esclafi aquí mateix amb els
peus? (Rient) No, no; si val més que me’n rigui!
Marta - Doncs vés-te’n tu; vés-te’n i deixa’m; i cala foc al molí, si vols, i mata-m’hi, a dintre.
Sebastià – Que jo et deixi sortir...o que me’n vagi, o que et mati!...per qui m’has pres, tu? Que jo et deixi sortir ? (Corrent a la porta) Doncs mira si et deixo sortir; mira, mira; surt ara (Tancant la porta).
Marta – No, no; això no! Obre per Déu, obre!
Sebastià – No; aquí tancats tu i jo, tots sols! Aquí s’ha acabat el món per a nosaltres, i tot el del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre!
Marta – (Reculant) Jesús Déu meu!
Sebastià – Tu em vols a mi. A mi tot sol, perquè ho he sacrificat tot per tu; perquè jo he sofert com un condemnat portant-te a aquest home, perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no puc viure ni respirar! I mira, el que jo no vull, perquè em
desespera, és que em diguis que an ell te l’estimes! (Desesperat) Això no, això no!
Marta – Que no t’ho digui que me l’estimo jo ? Que això et fa ràbia i et desespera? Ai, gràcies a Déu que m’has donat una alegria en aquest món! Sí, sí, me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo!
Sebastià – Calla, calla!
Marta – Si encara que m’escanyessis, com t’ho estic dient t’ho diria. Si és l’únic que puc dir en aquest món sense que me’n doni vergonya!
Sebastià – Que has de callar, t’he dit!
Marta – Si és que he de defensar-me jo per ell! Per ell i tan sols per ell! La Marta...no és res la Marta, més la dona del Manelic ho és tot, perquè és la seva dona!
Sebastià – (Desesperat) Tu m’has volgut perdre i t’has sortit amb la teva. Res em fa que tot s’esgavelli i que per mi tot s’acabi! I ja està dit: que tu te’n véns amb mi a casa meva, i si em perdo jo ens perdrem plegats, que has sigut meva, i ets meva i seràs meva!
Marta – Vés-te’n!...Primer que aquí se m’obri la terra i se
m’endugui!
Sebastià – Que s’obri, sí; mes per tots dos, i tots dos condemnem-nos!
Marta – Deixa’m! Calla!...Manelic!!
Sebastià – Oh! No l’anomenis!
Marta – Manelic!!
Sebastià – Tu te’n véns amb mi, ara!
Marta – A trossos m’hi duràs: viva no, ni arrossegant-me!
Sebastià – Viva o morta! Què em fa? (Agafant-la).
Marta – No, aparta’t! Que no!
Sebastià – (Rient bestialment) Si encara t’estimo més així! Si quan més rabiosa més t’estimo!
Marta – Deixa’m! Deixa’m! (Desprenent-se d’ell i corrent al mig de l’escena)
Sebastià – Mira’t que em torno boig i que pertot veig sang!!
Marta – Si t’acostes, ja que no et puc matar, t’unglejo la cara i t’escupo! Amb mi t’atreveixes, covard: amb el Manelic no!
Sebastià – Amb ell, i amb tu, i amb tot el món per tu! (Anant-hi).
Marta – No t’acostis! No! Manelic!!
Sebastià – (Corrent a agafar-la) Doncs ara ho veuràs!

ESCENA X
Entra Manelic
Manelic – (Interposant-se entremig) Que ara ho veurà li ha dit ? Ara
ho veurem nosaltres!
Marta – (Abraçant-s’hi) Manelic!
Manelic – Marta!
Sebastià – (Que ha retrocedit) Tu aquí? Per on has entrat?
Manelic – Per on entraves tu! Per la porta d’amo i de lladre! Doncs què et pensaves? T’he espiat i t’he seguit. Arrossegant-me he arribat a la paret i m’hi he arrapat amb els dits i les ungles!...Ja sóc aquí!...I estem sols! I ja estem cara a cara!
Sebastià – Vés-te’n, o si no...!
Manelic (Rient) Que me’n vagi! Es creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot! Això es pensa, això, Marta! Doncs no; que ja tot s’ha trasmudat aquí dintre, que ara el que mana sóc jo. I ara ho veuràs si sóc l’amo!
Sebastià – L’amo, tu? Espera’t, doncs! (Intentant anar a obrir la porta)
Marta – (Comprenent-ho) Manelic!
Manelic – (Corrent a la porta) No t’escapes! Covard! T’he dit que sols jo i tu! Que vinc per ella, que és meva. I que vinc per tu; com que vinc a matar-te!
Sebastià – A mi!...Tu a mi?
Manelic – A tu! A tu!
Sebastià – És que jo també sé matar homes!
Manelic – I jo llops! Aquí la tens la Marta! No la volies? Aquí la tens! A endur-se-la el qui pugui, que amb sang es guanya! (Traient-se un ganivet).
Sebastià – Ah, covard, que véns armat!
Manelic – Del cor més...més que tu; del braç no, ni em cal, que l’arma em sobra. (Llençant-la a terra) Té, mira-la.
Marta – (Corrent al Manelic) Què fas!
Manelic – (Apartant-la) Aparta’t! I ara ja estem iguals. Què esperes? Sebastià – Doncs t’has perdut, que et mataré!...(Corrent a agafar el ganivet de terra).
Marta – Ah!
Manelic – (Posant-hi el peu a sobre) No, això no! Au, corre, agafa’l ara!
Sebastià – (Reculant) Maleït sia jo! Manelic – No hi has sigut a temps! (Riu feréstec) Doncs ara tot s’ha acabat per tu! (Tirant-se a sobre del Sebastià) A morir ara!!
Marta – Oh! Déu meu!
Sebastià – Jo! A tu et mataré!
Manelic – (L’agafa pel coll) Defensa’t si pots, covard! Defensa’t!
Sebastià – Ma gent! Aquí!!
Manelic – Crida als gossos de pressa! Crida’ls!
Sebastià – M’ofego!
Marta – (Caient agenollada) Verge Santíssima!
Manelic – Ni pots defensar-te! Ni en saps! Ni et valdria! Què em fa? Té, more’t, i more’t de cara a ella! (Llençant-lo de cara a la Marta).
Marta – (Alçant-se esglaiada) Ah! Jesús!
Manelic – Aquí el tens...a l’amo! (Corre a obrir la porta i crida)
Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!
(Entren mossos i dones de la masia)
Nando – Què passa?
Manelic – Que l’amo us cridava!
Josep – És mort?
Pepa – Jesús!!
Manelic – Rieu, rieu vosaltres! Anem Marta, lluny de la terra baixa.
Marta – Sí, sí! Marxem! Porta’m amb tu!
Manelic – Aparteu-vos, aparteu-vos he dit! He mort al llop, he mort al llop!!.

a) Quins personatges intervenen a les escenes ? Expliqui a què es dediquen?
b) Quina relació tenen els dos personatges de l’escena IX? Per què ell tracta a ella així? Que en vol aconseguir que no li dóna ella?
c) Per què el personatge fememí diu “ella no és la Marta”, sinó “la dona del Manelic”?
d) Qui és Manelic? Per on ha entrat en l’escena?
e) Quines són les seves pretensions? L’enfrontament entre els dos personatges masculins, a l’escena X, és inevitable? Per què? Per què Manelic llença l’arma?
f) Per què Manelic diu “tot s’ha trasmudat aquí dintre”?
g) Com reacciona Sebastià? Com acaba l’escena?
h) Què volen dir les paraules
a) “lluny de la terra baixa”; b) “he mort el llop”?

RECUPERACIONS

US DIC EL QUE HEU DE PREPARAR MÉS.NO VOL DIR QUE NO ENTRIN LES ALTRES PARTS

GLOBAL

Totes les unitats;però insistirem en gramàtica i literatura.Rellegiu la part d'ortografia i lèxic.

3 AVALUACIÓ

LES UNITATS 6,7,8,9.També insistirem en gramàtica i literatura.Rellegiu la part d'ortografia i lèxic.

Si teniu dubtes,sempre podeu parlar amb mi.